L’opció d’un recorregut

Text curatorial amb motiu del projecte 5X5Castelló2013 al Espai d’art contemporani de Castelló-EACC i a El Convent-Espai d’Art, Vila-real. Del 25 d’octubre de 2013 al 12 de gener de 2104.

5x5Castelló2013 EACC Álvaro de los Ángeles El Convent-Espai d'Art

L’art visual que es fa en l’actualitat absorbeix continguts des de molt diversos àmbits socioculturals i els reinscriu en els espais destinats al seu consum amb una doble voluntat: l’ocupació de tècniques i temàtiques híbrides, que cohabiten amb naturalitat i doten l’art contemporani d’una clara vocació cultural i social, i l’acceptació que qualsevol novetat siga possible i vaja destinada a transcendir el propi àmbit d’on sorgeix.

Continuar leyendo “L’opció d’un recorregut”

Claredat de l’art

Texto amb motiu de la exposició Un blanco oscuro, de Chema López dins d’el projecte TEST, Vila-real, Castelló. De l’1 de març al 28 d’abril de 2013. Comissariat per Pascual Arnal.

El paradigma de la pintura i la seua situació dins del context general de l’art contemporani necessita, com una qüestió cíclica, ser reconsiderada cada cert temps, com si la seua subsistència depenguera d’aqueixa constant. No obstant això, per damunt de determinades necessitats historiogràfiques, perviu la manera com es realitza l’acostament a l’imaginari personal i col·lectiu d’una època. Aquesta representa un punt de suport des d’on s’intenta entendre el món i posicionar-se, que és més o menys el mode d’oferir(-se) als altres.

Continuar leyendo “Claredat de l’art”

Relat i acció del memorial

Text fet amb motiu de la exposició Implosió impugada 16. Rescat d’un relat, de Rafael Tormo i Cuenca, a propòsit del trentè anniversari de la Pantanada de Tous (1982-2012). Beneixida, 20 d’octubre de 2012.

Fins i tot l’art que empra recursos presos directament de la realitat, que emula els seus principis, raons i que assumeix les complexitats derivades d’ella, necessita un relat per a contar-se. El relat és la narració més o menys lineal, més o menys fragmentada d’un succés que ha ocorregut o que es preveu que ocórrega. Potser no tinguem una altra forma de contar, ni de viure, les coses que ens succeeixen, sinó pensant en el mode com contarem aquella experiència als altres. Comprendre és saber comptar allò que succeeix, i gran part de la història de la civilització es basa en històries comptades dels uns als altres i posteriorment transcrites. La cultura popular implica el pas d’informació i accions de mà en mà, de boca a orella, d’una generació al seu següent, construint un imaginari col·lectiu que, al seu torn, modela la identitat dels seus integrants. Conforme la societat ha accelerat els modes de generar i transmetre informació, s’ha necessitat registrar d’alguna manera el que s’ha anat quedant arrere, reduït a un exemple previ que ha possibilitat arribar fins a aquest moment, el “present continu” vaticinat per Guy Debord, des d’on es dóna compte de les estadístiques d’allò nou. La manera de portar a terme aquesta necessitat vital és l’espai que ocupen determinades pràctiques artístiques, que obtenen en el contrast entre la individualitat i el seu servei a la societat, l’aliment bàsic per a generar-se i mostrar-se sense un gran excés de contradiccions.

Continuar leyendo “Relat i acció del memorial”

Àmbits d’intrusió (CAT)

Texto curatorial del projecte Àmbits d’intrusió, al Centre Cívic Can Felipa, Barcelona, del 26 de gener al 31 de març de 2012.

La intrusió és l’àmbit de l’art contemporani. Sens dubte, almenys des que Marcel Duchamp va introduir objectes quotidians en el context de l’art, va ensenyar a mirar-los d’una altra manera i, per tant, els va atorgar una plusvàlua per a la mirada, la història (i també el mercat). Després d’aquesta circumstància, l’atípic serà trobar elements que hagin fet avançar la complexitat de l’experiència estètica sense plantejar intrusions, ruptures, sense generar discontinuïtat. Un àmbit, físicament parlant, és el “conjunt dels límits que tanquen un espai”; també és aquest “espai comprès dins de certs límits, o lloc que es determina d’alguna manera”. Com a tercera accepció, àmbit és “cercle: conjunt de coses i persones entre les quals algú viu o es desenvolupa. Per intrusió podem entendre “l’acció d’introduir-se indegudament en algun lloc”[1]. Només cal sumar ambdós conceptes per tenir una lectura literal del títol d’aquesta exposició i obtenir una interpretació ajustada de les seves intencions.

Continuar leyendo “Àmbits d’intrusió (CAT)”